Parida d'hora lliure III

La inquietud travesaba com una fletxa en Dani des de que aquell cregut (i una mica malparit) s'havia unit al petit club de l'hora lliure del dimecres, del qual ell encara no n'havia sortit encara que hagués fet l'amor amb la Joana.
Però la inquietud que el travesa, precisament té a veure amb la Joana.
Resulta que el paio nou (però no tan nou perquè era de l'institut de tota la vida) s'habia quedat sol els dimecres, i s'aborria TANT que va decidir unir-se a la seva petita colla durant les hores lliures. Dimecres passat, és a dir el primer en que es van verue les cares, es va presentar així de feliç al banc del paradís, amb una poma vermella enorme (no de les del paradís) per a la Joana.
-Té, Joana. M'han dit que t'agraden vermelles.
I apa, ja ho tenim. Amb una sola frase ja fa malpensar a tot el grup i a més, aconsegueix encendre la rabia del noi, que va començar a florir dins seu.
-Gràcies. Però no li agraden vermelles, li agraden grogues!- Va dir en Dani. Va aconseguir que tothom malpenses de nou, tot i que aquest cop la Joana va intervenir.
-Ems... Dani? A mi m'agraden de tots tipus.
-Joana, millor que tu no t'hi fiquis per què el que passa aquí és que en Dani està tan gelós que no hi pot. A més, sona FATAL que ho diguis tu.
-Ah, molt bé! Ja malpenseu tots? Colla de merda... i tot per una poma! Porta aquí.- Diu tot agafant la poma de la ma del noubingut.- Per una vegada que una sola persona vol ser amable amb mi...
-Apa! Que jo també ho sóc!
-I jo.
-I jo també!
-Si, és clar. Ara que estic amb aquest noi tan maco i amable, vosaltres alli aneu amb el rotllo de mira-quin-tio-que-esta-amb-la-Joana-que-bo-que-està-anem-amb-ella no? Ja us val colla d'ignorants!
El pobre noi es quedà plantat davant la rapida deducció de la Joana.
-Mira Joana- Va començar a dir en Guerau.- Per començar, ningú t'ha insultat i per acabar aquest tio no està bo, oh Déu meu, s'ha de tenir mal gust bonica!
-Merci pel cumplit Guerau, però jo això ja ho sé.- Va dir ella amb aires de grandesa- I tampoc necessito les teves mentides geloses per a viure. Ell està molt bo, i punt.
I dit això va mirar en Dani, que continuava callat i mirant en un punt fixe del terra.
-Dani.- Va dir ella.- És una parida.
-Si, és clar.
-Estàs gelós?
-No, no ho estic.
-Respostes curtes, mirada fixa a terra i veu fluixa.- Va dir la Joana.- A qui intentes enganyar? T'importa i ho saps. No menteixis més, siusplau.
-Que no menteixo! No m'importa!- Va bramar amb força. I bé... la Joana ho va entendre a la seva manera, però no va dir res davant de tots i es va limitar a agafar el braç del noubingut i se'l va endur amb ella a un altre punt del pati.
-Joana...
-No ha estat culpa teva, són tots usn ignorants!

I això és tot el que ell recorda.
Ara estàn asseguts al banc, com sempre, i el torracollons i calenta-Joanes del Marcel lligant amb ella com si res.
-M'encanta el teu nom saps?
-Ah si?- Va dir amb un somriure.
-Sí. Perquè jo sóc d'aquelles que creuen que les dues coses més importants a la vida són el mar i el cel, perquè és com... com si expressessin llibertat saps? Com si et diguessin que són tan grans només perquè hi pugui cabre la teva persona... I ajuntar aquestes grans coses en un nom- Va fer un silenci, mentre passava la mà per la seva espatlla i aproximava la boca a la seva orella.- és una cosa fantàstica, i molt especial.
En Dani va fer ganyotes imitant en playbag la ultima frase de la Joana, mentres que de reüll observava com les peres qu tan bon gust tenien no estaven tant a la vista com feia tres o cuatre dimecres.
I entristit, abaixà la mirada cap a una mena de pou secret.