Paranoia d'hora lliure VI-

I aqui estem, en la última hora lliure de tot el curs. I com de ràpid passa el curs, oi?
Ho vam deixar en el moment en que l'Alexandra escoltava els gemecs i les confesions entre el Marcel i la Mònica, i mentre ella s'acollonia cada cop més en escoltar el què feien...
Es disposava a marxar de puntetes quan la Mònica va sortir de la cabina i la va veure de ple.
-A... A... Alex!!
El Macel surt ràpidament, agafa l'Alexandra pel bras i li tapa la boca tot dient:
-Com diguis una cosa sobre això, et juro que et donare una pallisa!
L'Alexandra assenteix amb el cap i ell la deixa, mentre es corda el pantaló i baixa el cap.
Caminen tots tres pel passadis, en Marcel al mig, tocant el cul a la Mònica, i apretant fot la mà de l'Alex per recordar-li que ell és més fort.
Quan arriven tots al banc un altre cop, la Joana i el Dani no hi són.
-On han anat?
-No ho sabem.- Diu l'Adriana.- Ens han dit que no trigarien. Pensàvem que havien anat als lavavos amb vosaltre però es veu que no...
En Marcel ja habia deixat de toquetejar a la Mònica i d'apretar fort la mà de l'Alexandra, que s'habia assegut al banc tota seriosa.
-Qualsevol diria que t'han afegit per a fer un trio nena!- Diu el Guerau.
-No, estic cansada. Avui... no he dormit.
-No sembles molt convensuda...
"I es que no ho estic! Ells dos estàven dient com de gran tenien els pits o la... la cosa del Marcel mentre s'escoltaven gemecs! Què collons vols que faci? Riure?!", pensava ella tota esverada. Però no podia dir-ne res.

Mentrestant, la Joana i el Dani estàven en una altra sala: la classe de biologia. Allí segurisim que no el destorava ningu mentre el Dani petonejava el cos de la Joana un altre cop, o mentres tornava a sentirse home d'aquella manera en com s'ho havia sentit aquell dia, llunyà, sí, però aquell dia.
-Pensava que tu i el Marcel...
-Calla...- Diu, tot besant-lo.- No tenim res. Era per posarte gelós.
-Tindriem que tornar.
-Sí...
Baixaven pels passadisos; una escala, dues escales... fins que arriven al banc i se'ls troven a tots.
Felisos, no tenen por de semblar-ho i s'endinen altre cop en el moment en que estàven abans.
És l'hora de sortir, i la Mònica i el Marcel van per una banda, i la resta de gent excepte el Dani per l'altra, i després de reflexionar tota l'hora l'Alex decideix parlar-li a la Joana.
-Joana, tu i jo hem de parlar a soles.

I el brunzit de les fulles en moure's a causa del vent d'estiu, fa que tot sigui més tràgic, dramàtic i perturbador...