Un altre dimecres d'hora lliure (V)

Aquest cop ja es van trobar tots al passadis que anava des de l'aula polivalent fins a la porta que donava la sortida al món exterior, d'aire i de vitalitat, on també hi feia calor.
Una calor que excitava als joves. I més a aquests joves.
Uns joves que anaven ven decidits cap al banc entre pins, on es van asseure com van poder.
El Marcel, en canvi, dubtava com seure, perquè avui també hi havia la Mònica i es clar, també la Joana...
Es va seure entre les dues, deixant a en Dani en un segon planol irritant que li feia moltisima ràbia.
-Marcel, maco...- Va començar a dir la Joana- La Mònica i tu sou...¿
-Amics.- Va acabar ell, tot serios.
Tot i així, ningú d'allà s'ho acabava de creure així que fingiren que eren comprensius en la situacio i exteriorment no s'hi van ficar. En canvi per dins, tothom es preguntaava la mateixa pregunta:
¿Fins quan aguantaria el Dani tota aquella tortura?
Van passar uns quinze minuts de pau aparent fins que el Marcel va demanar a la Joana uns moments d'intimitat, i ella el va seguir amb la Mònica fins al lavabo.
-Mònica, tu qui ets i què fas amb el Marcel?
-No hi faig res.
Van callar, silenciosos en la mentida que era tant evident.
-Bé, potser m'h apropo molt, però és ben normal.
La Joana la entenia: ella mateixa s'hi apropava molt i encara no tenia res amb ell.
Així doncs, la Mònica va tenir un pla per a la Joana, per a ajudar-la.
-Tu vas amb el Dani, sola, mentre ell i jo parlem a les escales o alguna cosa així i d'aquesta manera li fas veure que si que li importes, pero s'adonarà que no de la mateixa manera i no et podrà recriminar res en cas que tingues pensat fer-ho.
A la Joana li va semblar bé el pla i el va dur a terme en menys de cinc minuts, innocent com n'era, mentre en Marcel s'apretava a la Mònica en una de les cabines del lavavo de noies.
-En realitat, tu ets millor Mònica.
-S'ho ha empassat la pobra...
Un petó del Marcel la va fer callar. O potser va callar més coses que s'haurien d'haber dit, més coses que haurien de sortir a la llum, com el dia anterior en Marcel realment havia tingut un contacte sexual amb la Joana, però el va trobar poc apsionat en comparació amb el que ell veia capas a la Mònica.
Però no donava temps a explicar tantes coses quan, en un tres i no res, et trovaves a una noia despullada, molt bona per cert, davant teu. I t'oferia els pits sense timidesa, s'oferia a fer-te coses sense tallar-se, i sense queixar-se del fet d'haver anat massa ràpid, i en un lloc com aquell.
Però el Marcel que la Joana havia conegut era diferent al Marcel pervertit i sortit que era en realitat.
Tot i tenir un fisic realment bo, i un pel atractiu, amb un aspecte de poder ser el noi més tendre del món, però alhora ser el més malparit.
I ell era, mentre estava al lavabo, el noi més malparit del món sencer, en aquell moment.
I la pobra Joana, que es pensava que la Mònica feia el mateix que ella i que ella no serie tan puta d'enrotllar-se amb en Marcel quan exactament era allò el que estava fent. Quan era allò, exactament, el que ella pretenia enviant-la amb en Dani.
Però l'Alexandra, quan va veure apareixer la Joana sola per les escales, no es va creure res i va anar al lavabo.
I allà mateix, al lavabo de noies, va escoltar coses que ni sabia que passaven allà dins.