Paranoia d'hora lliure X-

I si, tot plegat, resultés ser tot un somni? Un d'aquells que somies una nit massa llarga, si, en el qual tens diferents etapes.
Sí, un d'aquells en els que despres, et despertes com qui no vol la cosa, et beus un cafè i marxes cap a l'institut com qui no vol la cosa.
Es podria considerar, dins del considerable en el cap de'n Dani, que era el somni més estrany que havia tingut mai.
Però llavors, hauria de poder dominar-lo; hauria de poder sentir-se feliç encara que sapigués que la Joana estava amb en Marcel, que aquest alhora estava amb la Mònica i que aquesta, no alhora però si feia molt poc, havia estat enrotllada amb un altre paio. Havia investigat sobre el tema.
I es sentia tan trist, que no ho podria desciure amb paraules. La única que podria voler dir alguna cosa semblant era la desesperació.
Mai s'havia imaginat a ell mateix plorant, fins a que li va passar.
I la desesperació era el que el tombava, i el que voldria eliminar d'una vegada per totes.

"Déu meu com hi van aquests!", pensava l'Iris rere la porta de l'habitació de la seva germana, des de la qual es podien veure dos parells de cames ben enganxades, fent certs moviments i fent, d'alguna manera, un acte d'amor barroer (L'Iris no ho considerava amor, si nó necesitat, en aquell moment).
De manera que, per a putejar més a sa germana, va decidir clickar el PLAY del seu mòbil, i va començar a gravar...