La noia del vestit blau

Estava asseguda a la tercera fila de la dreta, recta i amb el cabell perfectament recollit en una cua de caball, deixant entreveure una petita cadeneta de plata que tenia penjada del coll.
Duia una vestit blau elèctric sense esquena preciós i tenia un toc màgic amb aquella agulla que li recollia el serrell en forma de papallona, que tenia aspecte de ser molt dificil d'aconseguir i molt, però que molt car.
Tenia un cabell negre com la mateixa nit i un somriure permanent a la cara, perfectament tallada en aquell cos que no era prim com el d'una model, però tampoc era gens gras.
Hem vaig haber d'aixecar una mica per admirar-la amb més deteniment.
Qui seria?
No hem sonava d'haber-la vist arribar en cotxe, o en una limusina brillant i cara.
Vaig observar com mantenia el posat tranquil i serè, amb el seu somriure permanent en veure a la parella besant-se a l'altar.
Però es movia incòmoda en el seu seient, i tirava el cap una mica endarrere com si també volgués admirar-me a mi.
Llavors hem vaig donar compte que el que volia la noia era saber qui l'estava mirant tan detenidament com per a provocar en ella una sensació tal d'incomoditat, així que hem vaig veure forçat a aparatr la vista d'ella i asseure'm correctament a la meva parcela de banc.
Era delicada com una flor, bonica com ella mateixa.
Vaig mirar-la un altre cop, doncs no hem podia contenir, i vaig veure com murmurava una cosa al noi que tenia al costat, que era ni més ni menys que el germà de la nòvia.
La noia del vestit blau va somriure i li va fer un petó disimulat a la galta.
Vaig apartar la mirada amb rapidessa i vaig fer com si mai no hagués vist aquella escena, com si mai no hagués pensat en lo bella que era allà asseguda i concentrada, o en com de bonic era el seu cabell recollit amb tantissima elegància.
Fer com si mai hagués existit dins meu. La noia del vestit blau...