Fa molt, i molt de temps, una sirena va lliurar una perla a una humana, perquè quan tingues algun accident, la perla la protegiria del perill, la dona va acceptar la perla i va marxar.
La dona va creure massa amb el poder de la perla exhibint-se a tots els perills que trobava per allà, que la perla va perdre el seu poder sobre la dona, i com que la dona no ho va arribar a saber mai, va morir.
La dona va perdre la perla i ningú en sap res des d’aleshores. La perla continua intacta al lloc on la dona va morir, i ningú l’ha vista des d’aleshores.
I encara avui continua intacta la perla al seu lloc.
***
-Ainoa!! Fes el favor d’anar a comprar!!-Li repetia la mare. A l’Ainoa no li agradava que la seva mare li repetís l’historia cada dia, es que no ho podia fer ella? Sempre li deia a ella, no a la seva germana!
Al dia següent, amb l’escola anaven a un lloc on hi havia un castell, un lloc molt bonic, on la fauna era molt abundant.
-I on es el castell? Quan arribarem?-Preguntava la poca gent que no estava dormida.-Jo m’avorreixo!!!
-Doncs dorm una mica!-responien els professors.
Tothom estava fart d’estar a el seu seient tota l’estona, sense poder fer res mes que mirar el paisatge, sec com un desert.
-Ja em arribat!!-van cridar els professors.
El lloc era bonic, allí hi avien unes petites taules per esmorzar i uns bancs rígids i forts.
Van esmorzar en aquelles taules i van anar a fer un tomb pel bosc, a l’Ainoa no li apassionava l’idea de visitar un castell, ja n’hi avia vist un munt durant l’any.
Quant semblava que es començava a adormir, va veure brillar una cosa rodona i petita.
Era una perla violeta molt bonica, a l’Ainoa li va encantar la perla, ja que adorava les coses que brillaven com per exemple l’or.
Les amigues de l’Ainoa, l’Alba i l’Adriana, van veure com agafava una coseta petita del terra, i van anar a veure-ho.
L’Ainoa els va dir que era la perla violeta de la llegenda, i en aquell moment, els hi va explicar tota l’historia.
Quant l’Ainoa els i va aber explicat tot, van venir els demés companys de l’Ainoa, que avien vist com agafava la coseta brillant i estaven molt interessats en saber que era el que havia agafat.
-Es una perla que et protegeix dels perills, segons diu la llegenda, una sirena li va donar a una dona però ella va confiar massa en la perla hi aquesta va perdre el seu poder.
-I creieu que encara tindrà poder?
-No ho se, nomes se que la dona va prometre a la sirena que li tornaria la perla.
-Però ja es morta, com s’ho farà per tornar-la?
-Segurament no la tornarà.
-Però i com continua la llegenda?
-Segons el meu llibre de llegendes la sirena no te poders i d’aquesta manera es una presa fàcil per qualsevol persona o esser viu.
-Aaaaaa. I si li tornem nosaltres la perla?-Va proposar el Jordi- D’aquesta manera la sirena tornarà a tenir poders.
-Però no sabem a quin lloc del mar es troba la sirena!-Va respondre el Frank
-Si, segons la llegenda la sirena es troba a Menorca, el que significa que nomes cal que la deixem a la platja d’allí , i la marea s’encarregarà de lo demes.
Els professors miraven tan atentament aquell grupet, que va tenir que anar-hi un professor a preguntar que era el que els hi provocava tant d’interès, perquè estaven convençuts de que no eren els deures de matemàtiques.
-Que va profe!!-Va respondre el Roger
-Que vol que maquinem?-Li va preguntar l’Adrià.
-No ho se, però no crec que sigui res bo!-
-Ens creuria si li diguéssim que fem un treball per pujar nota?-Va preguntar l’Adriana.
-Certament, no, però si trameu això us estic molt agraït! Mai pensaria que un grupet com vosaltres volgués fer un treball, molt be!!
-Doncs escampi boira, que em de pensar!!-Li va cridar el Jordi.
El grup de nois i noies continuava explicant sobre la perla, i he de dir, francament, que tots estaven més interessat en la perla que no pas en pujar nota.
Quant van entrar al castell, les runes van impressionar al grup, eren grans columnes que s’alçaven impetuoses, els quadres que estaven pintats a la paret resplendien de bellesa i ens explicaven com eren els vestits en aquella època.
La guia es deia Elisabet i era una experta en l’edat mitjana, i per tant els podia proporcionar gran informació del castell.
-Aquest quadre va ser pintat uns molt pocs anys abans de la revolució francesa, i quest es un quadre que va ser pintat durant un torneig, veieu aquell cavaller? Segons el que diuen es el famós Artur.
-Segur que se’l van carregar en aquell torneig,mira’l, se’l veu com un fracassat!-Va comentar el Jordi.
-Segurament la princesa el va deixar plantat i la veritat, no m’estranya, perquè es mes lleig que un moc!!
-Va, feu el favor d’escoltar l’Elisabet, que desprès us preguntarem sobre lo que heu après dins del castell.-Va dir el professor.
Durant la visita, el Roger va sentir un comentari que els serviria de gran ajuda per trobar la forma de anar a Menorca:
-Les colònies es faran d’aquí una setmana més o menys, però, tenim guardats als arxius de contrasenya, però quina era, no me’n recordo!
-Deu meu! Quin problema, a veure...crec que era alumnes o alguna cosa així....
“perfecte! Sortirà a la pagina aquella on anirem de colònies no? Doncs no a sigut gaire difícil trobar una informació tan valuosa!!!” Va pensar el Roger.
Quan estaven al autobús, es van seure tots el màxim d’aprop possible per comentar coses de la perla.
-He sentit que la contrasenya per entrar als arxius de l’escola es alumnes.
-I per que ens pot servir la contrasenya?-Va preguntar l’Adriana
-Alomillor per saber si alguna sortida es farà a Menorca?
-I també per saber les preguntes dels exàmens, les notes dels demes... de tot!-Va dir el Pau.
-A veure, centrem-nos amb la perla.
-Menorca es molt gran, no aconseguiríem arribar a l’hotel si ens escapem a la nit, a més encara no sabem si hi anirem!
-Si, he sentit que anem a Menorca, a un hotel de 3 estrelles, no saps la il·lusió que em fa anar-hi!-Va dir la Clàudia, que seia uns pocs seients més enrere que ells
-Deies alguna cosa sobre que no sabem si hi anirem?
-Ara centrem-nos amb l’escapada, o alomillor ni tan sols ens caldrà escapar-nos!
-Seria convenient portar equip de bussejar, mai se sap!
-Si, l’Alba te raó!
***
Quant tots van arribar a casa, van fer els deures i van marxar a la piscina, que es on avien quedat per veure’s i refrescar-se una mica desprès d’un dia tan calorós.
-I que fem amb la contrasenya de la pagina de l’escola?
-Xxxxttt!!!! No parlis tan fort!- Va dir el Pau, senyalant un home que semblava molt fort;era el professor de 4rt, que estava amb una dona bonica i alta;la professora de 1r!!
Que estava fent ella allí? Pensaven els nois, no podien comentar res sobre la perla fins que ells dos no fossin fora!
-Fingiu que pensem sobre el treball, d’acord?
-Si.
-Que us sembla aquella catàstrofe?
-Si, podríem agafar d’huracà Katrina per el treball no creieu?
-Si, es molt famós!
-I quin color de cartolina podríem utilitzar?
-Jo crec que el negre.
-Però com escriurem?-Va dir l’Alba. La veritat es que ningú no ho sabia peró segur que hi trobaven una solució abans del que pensaven.
-Blanc.-Va dir de sobte el Jordi- Podem escriure amb un color blanc.
A tots els va semblar una bona manera de fer el treball, i per celebrar que ja ho teníen gairebé tot apunt per el treball van anar a tirar-se a la piscina.
***
Avui es el gran dia, avui van de colònies a Menorca i podran entregar la perla a la sirena, i així ja no tindran preocupacions, el problema ara era saber si la sirena vindria.
La sort va voler que en el horari hi agués submarinisme perquè així podrien donar la perla a la sirena, i tot acabaria be.
-Que cadascú faci grups!!
Quant els grups ja eren fets, van pujar a una barca i van anar mar endins per bussejar.
El grup de l’Ainoa, el Frank l’Adrià i l’Alba, va sortir el primer, despres el grup del Jordi, el Roger, el Pau i l’Adriana, el segon i despres el grup de l’Anna, la Núria, el Jan i la Magalí.
Quant el grup de l’Ainoa va veure com unes sirenes negres atacaven a una sirena molt bonica, les sirenes negres li deien: “això per confiar en una humana que mai a sentit el cant sagrat!”
-Que es el cant sagrat?-Va preguntar el Roger.
El grup del Jordi ja s’avia reunit amb ells.
-Humans!!! Com es possible?-Deien les sirenes negres
-Tu sirena! La que esta mal ferida, agafa això!-Li va cridar l’Ainoa tirant-li la perla. La sirena la va agafar i aleshores va brillar amb una llum molt intensa de color violeta.
-Ara ja tinc poders, moltes gràcies humana!
-No tant depresa! Ni amb la perla ens podràs guanyar!!
I les sirenes es van tornar a barallar, els grups de l’Ainoa i el Jordi van anar a ajudar a la sirena, però va ser inutil.
Tots els nois i noies junts no van poder fer res contra el poder abastant de les sirenes negres.
Ni la sirena amb la seva perla va poder guanyar a les sirenes negres.
-Les sirenes negres som invencibles, no ens podreu guanyar mai! Jajajaja!!-I es van esfumar en un obrir i tancar d’ulls.
-No!! Perquè, perquè a mi?-Cridava la sirena desesperada.
-Que passa, ja tens la teva perla, que més vols?
-Si, amés tu no tens de portar aquest equipatge, que amb lo que pesa segur que no et podries moure!
-Si, però elles son les Cua-Negres, ja han destrossat mig oceà i volen aconseguir dominar tots els oceans del mon.
Tots ens vam quedar parats: el mar semblava tan tranquil desde la superfície...
Ara tenien de sortir fora o els professors es preocuparien.
-On éreu? Estàvem apunt de cridar l’equip de rescat!
-Aviem trobat una cosa fascinant i...Ves, ens em retardat una mica oi que si?
-Si
-D’acord, però que no torni a passar, que ens preocupem molt per vosaltres mentre sou tan tranquils fen no se que!
-Si, d’acord no ho tornarem a fer més!-Dit això, van entrar a l’hotel per sopar.
***
-Adriana, estàs desperta?
-Abans no, ara si. Que vols?
-Es que em preocupa molt la sirena, estarà be? No ho se, potser auriom de anar-la a veure no creus?
-Per? Estarà be, ara ja te la seva perla, que vols que l’hi passi?
-No ho se, però...-En aquell moment va entrar un professor.
-Que feu despertes en aquestes hores?
-Jo estava dormint- Va dir l’Alba, que estava desperta des d’aquell moment.
-I a mi m’ha despertat l’Ainoa- Va dir l’Adriana.
-I jo no podia dormir- Va dir al respecte l’Ainoa.
-Doncs dormiu una mica, que dema fem un programa molt esportiu!
Ja en tenien prou amb la sirena que ara a fer esport?! No podrien suportar-ho!!
Però en tancar els ulls, una veu els va dir: “Auxili! Ajudeu-me humans!!”
Semblava que els parles directament al cervell, com si fos la seva pròpia imaginació, però no ho era, era la veu de la sirena!
Es van equipar amb l’equip de submarinisme de l’hotel i van anar a ajudar la sirena.
-Espereu!! Necessitem l’ajuda del grup del Jordi!!- Va dir l’Alba.
Totes van assentir, si no la podíen ajudar amb ells, menys sense, no? Com a mínim farien alguna cosa més que si no anessin amb ells.
Quant ja hi eren tots, van anar a buscar la sirena, no va ser molt difícil trobar-la, ja que estava només a 15 metres de distancia de la costa. Les sirenes negres l’estaven atacant, hi es veia que no podria ella sola amb totes elles. Van agafar algunes coses que no els hi feien falta i les van llençar a les sirenes negres, però no va servir de res, les van esquivar molt fàcilment hi es van emportar la sirena en una cova molt estranya.
-O no!! I ara que fem?
-No podem ajudar la sirena, entrar allí es perillós, podríem ser aplastats per la pressió!
-Però que fem amb la sirena?
-......-
Quant tot semblava perdut, la sirena va aparèixer sana i estalvia amb les 2 sirenes negres abatudes.
-Hem sap greu que agueu tingut de venir fins aquí, peró us auré de borrar la memòria, ho em ficaré en problemes- Acte seguit, els va borrar la memòria a tots.
***
-Bon dia!- Va cridar el professor
-Quin somni més estrany, aviem de salvar una sirena i...- L’Ainoa es va parar en sec, al mar, va veure una preciosa sirena de cabells violetes, que nedava lluint la seva cua, també del mateix color.
-Crec que no ha sigut un somni Ainoa.-Li va dir l’Alba
-Si agués sigut un somni no crec que tots nosaltres aguséssim somniat el mateix no creus?- Va dir el Frank que estava a la porta.
-Si, no era un somni, era la realitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario